Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

de qui era aquell «minyó» anomenat Inocencio Feced Calvo. I
fou a partir d'aquell moment que el subjecte es va treure la
careta i es posà obertament al servei d'en Ramon Sales i dels seus
Sindicats Lliures, dedicant-se a assassinar a companys nostres i a
tots els que li manaven de fer desaparèixer. I assassinà, com havia
promès de fer-ho, Salvador Seguí.
Sobre l'assassinat d'en Seguí, un historiador espanyol, força
reputat, el senyor Jesús Pabón, ha escrit 2 : «¿A quién interesaba la
muerte de Seguí? —se pregunta Viadiu— (...) ¿Quién lo mató?
Juan Manent ha acusado a un sindicalista, confidente de la
policia —Inocencio Feced—, de quien Seguí no se fió nunca.
«Se lo había jurado a sí mismo: —¡A Seguí, lo mato yo! No se
intenta, aquí, contestar la pregunta sin elementos para la respuesta.
De ser cierta la acusación de Juan Manent, se trataba
de una seria variante: el confidente que se independiza y toma la
iniciativa en la acción criminal».
A això que ha escrit Jesús Pabón, hem de dir que no
solament hi hagué «independització» per part d'en Feced,
sinó que, a més, hi hagué la col·laboració d'aquest pistoler i
confident amb els Sindicats Lliures. És cert que en Feced, en
prendre part en l'assassinat d'en Seguí no deixà, naturalment, de
liquidar un compte personal que tenia pendent contra el «Noi»,
per haver-lo denunciat com a confident de la policia. Ah!, però
en Feced actuà també com a pistoler del Sindicat Lliure, al costat
d'assassins ben destacats d'aquest «Sindicat», i del carlisme
barceloní i badaloní, com ja hem dit. El «servei» d'assassinar en
Salvador Seguí fou manat i pagat directa-
nuel Bermejo i Amalio Cerdeño Alonso, i el policia Florentino
Pellejero. Vegeu el capítol d'aquesta obra titulat: «L'
"atemptat" contra el general Martínez Anido».
2 Jesús PABÓN: Carnbó, II, 1 a part, Barcelona, Editorial Alpha,
1969, pp. 431432.
266