Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Els fugitius passaren els Pirineus sense cap mena d'entrebanc,
tot i que havien de portar, a coll, el ferit esmentat. Un cop
arribats al poble marítim de Banyuls de la Marenda, a França, i
aposentats en una casa de confiança, es comunicà a Perpinyà que,
amb urgència, anessin dos automòbiles a cercar-los. Dues hores
després, els cotxes arribaren, un d'ells, per cert, el conduïa
l'Eusebi Carbó. Amb aquells automòbils es traslladaren a la capital
rossellonesa. Prenent totes les precaucions que el cas
requeria, s'avisà en Cardona i se li explicà la situació força
especial en què es trobaven els fugitius arribats de Catalunya. De
seguida es presentà, i, amb el seu despreniment de sempre, va dir:
«Aquí teniu la clau de casa meva. Aneu-hi de seguida. Jo vindré
més tard». En Cardona vivia en una torreta, propietat seva, als
afores de Perpinyà. Al cap d'una estona, en Cardona arribà a casa
seva. Anava acompanyat d'un metge francès de tota confiança, per
guarir el ferit. També anava carregat de queviures de tota mena.
Els fugitius estigueren amagats tres o quatre dies en aquella casa.
Després van decidir d'anar a Béziers, que era el lloc de
procedència dels companys que havien anat a Catalunya, com
hem dit abans. En acomiadar-se, en Cardona va voler donar-los
diners per les despeses del viatge i per tot el que calgués.
Força abans de la caiguda de la monarquia, en Cardona ja es
trobava altra vegada a Catalunya, Treballava, conspirava i no
parava mai. Vingué el 14 d'abril de 1931. A les dues de la tarda,
immediatament després que en Lluís Companys, des del balcó
de l'ajuntament de Barcelona, hagués proclamat la República,
en Francesc Macià proclamava la República catalana. En Daniel
Cardona i els seus amics Baltà, Ballester, Pagès, Sariol i
Baldú, Colets, Sorts, entre altres, eren al costat de l'Avi, disposats
a defensar i a consolidar aquella nova institució que acabava
de néixer. La gent de Madrid, però, en aquest cas el govern
provisional de la República espanyola, s'esverà de mala manera
quan s'assabentà del que passava
311