Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Al militant cenetista Tàpias, de Sant Cugat del
Vallès, els sicaris del «Sindicat Lliure»
l'assassinaren a Vallvidrera (Barcelona) mentre
estava treballant en el seu ofici de paleta. Tot i que
els autors de l'assassinat van ésser detinguts per dos
soldats, originaris de Galícia, el dia del judici foren
alliberats per ordre de Martínez Anido.
En total, doncs, foren assassinats 132 cenetístes.
Els militants cenetistes que caiguren ferits en
atem-tats perpetrats pels pistolers del «Sindicat Lliure»,
alguns dels quals, com Pere Massoni, Àngel Pestaña i
Sebastià Vera, moriren anys després a conseqüència de
les ferides rebudes, foren, entre molts altres, els
següents: Gregorio Ambrosío, Gonzalo Barcelona,
Antoni Bargués, Joan Barrachí, Jaume Bart,
Francisco Bravo, Boi Bardoy. Andreu Cabré,
Gregori Daura, Emilio Fuertes, Jaume Gras, Josep
Hernàndez, Tomàs Herreros, Ramon Llobera,
Oleguer Miró, Pere Massoni., Francesc Monturiol,
Lluís Oliveras, Juliàn de Pedro, Àngel Pestaña,
Magí Palau, Elias Quer, Antoni Elias, Josep
Torres, Lluís Tubau, Joaquim Vilarasa, Sebastià
Vera 10 , Antoni Bolea,
9 Gregori Daura i Raduà va ésser la primera
víctima de l'aplicació de l'anomenada llei de fugues.
El dia 5 de desembre de 1920, creient que era mort, el
portaren al Dipòsit Judicial de l'Hospital Clínic de
Barcelona. Els metges, però, s'adonaren que encara
vivia i aconseguiren de salvar-lo.
10 A Sebastià Vera, com a l'esmentat Daura, també
li aplicaren la llei de fugues, l'any 1921. Tanmateix,
com Daura, aconseguí sobreviure. A darrers del 1930
va publicar en el setmanari sindicalistarevolucionari
«Acción» de Barcelona, i a primera
pàgina, un article titulat, amb grans caràcters: Yo
acuso, en el qual explicava, amb tota mena de dades,
quins van ésser els qui intentaren assassinar-lo.
Tanmateix, ni llavors, ni després de la proclamació de
la Segona República, cap autoritat judicial ni governativa,
malgrat les proves aportades per Vera, no obrí cap
sumari o expedient. El cos d'en Vera portava onze
ferides a conseqüència de les quals va morir, a l'exili,
després de la guerra civil, a la ciutat de Narbona, a
França.
62
Lleó Portet, Joan Cusi, Jaume Ramon, Diego
Parra, Josep Garrigós, Diego Barranco, Lluïsa
Barranco, Ramon Salvador, Juan Cercillo, Manuel
Salvador, Vicenç Martínez, Josep Rivero, Jaume Foix
i Jesús Ulled, aquest advocat.
A Badalona van ésser ferits Francesc Forcadell
i Francesc Vila, ex-president del Sindicat Únic de
la Indústria Vidriera, els quals van morir un temps
desprès a conseqüència de les ferides rebudes.
A Mataró, a conseqüència de l'atemptat del bar
«Cal Aragonès», comès el dia de Pasqua —28 de
març de 1921— resultaren dos morts, com ja hem dit,
i, a més, foren ferits, més o menys greument,
Miquel Jubany, que era un gran invàlid, Joan
Renté, Miquel Jornet i Albert Claveria 11 .
Aquests 49 ferits, pertanyent tots a la C.N.T.,
sumats
11 «... una remor estrepitosa, estranya,
desacostumada a la ciutat pacífica per excel·lència, un
estrèpit esglaiador seguit de crits de dolor i de
confusió apagava la rialla de tot Mataró, li arrencava
el vestuari de joia i els rostres dels seus fills mostrava
al defora el dol que sobtadament s'havia apoderat del
seu cor.
»Per la Riera [el passeig], corria sang de germans
nostres. Dos d'ells donaven l'ànima a Déu, mentre les
ferides d'altres sis eren amb cura amorosides pels
elements de la Creu Roja i pel digníssim Cos de
Metges i pel públic en general, que no sabia el que
li passava.
«Era l'estrèpit esgarrifós de la pistola «Star», que,
disfressada, havia pogut penetrar a casa nostra.
Potser així s'arreglarà la qüestió social? Cada bala
que surt de la pistola, no serveix més que per acabar
d'enverinar la sang humana, fecundant el germen d'odi
que dissortadament ha donat a llum la paorosa
qüestió social. No és així com es vengen els cristians.
Nosaltres només podem venjar-nos perdonant. No és
així com es resoldrà el conflicte social. L'odi no farà
altra cosa que destruir, enrunar». Fragment d'una
crida titulada Al nostre poble cristià, feta pel rector de
l'església de Sant Josep, Pere Canas, i per Josep Samsó,
ecònom de Santa Maria, de Mataró, publicada al
«Setmanari de Mataró i la Comarca», el dissabte, 2
d'abril de 1921.
63