Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

VIII
UN VIATGE DE NUVIS
A l'amic i company Carlos
És un cosa tradicional, en el que se'n diu «món civilitzat i
cristià», que quan una parella es casa faci el viatge de nuvis.
Els catalans, per exemple, se'n van a veure la Moreneta, a la
muntanya de Montserrat, Els francesos, a Lourdes. Els que es
volen fer passar per més catòlics, van a veure el Sant Pare a
Roma. Avui dia, però, n'hi ha molts —catòlics o no— que
marxen a París a celebrar llur consagració matrimonial al
«Folies-Bergère». Tot és qüestió de gustos, i també de diners.
El més «fotut» és haver de fer un viatge de nuvis sense
haver-se casat, ni tenir dona, com li va passar a un gran amic
meu, amb el qual m'uneixen moltes afinitats. Ens explicarem.
Els dissortats capitans de l'exèrcit espanyol Fermin Galán i
García Hernández s'havien revoltat a Jaca (Osca), el 12 de
desembre de l'any 1930, per tal d'enderrocar la monarquia i
implantar la República a Espanya. L'alçament d'aquests dos
dignes capitans fracassà, perquè els dirigents republicans i
socialistes —que feia poc temps havien signat un pacte d'acció
a Sant Sebastià— el sabotejaren. La conducta dels dirigents
republicans en aquella ocasió, va produir una gran indignació
entre tots els homes i organitzacions d'avançada del país. A
Catalunya, la Confederació Regional del Treball va decretar la
vaga general, amb l'intent de convertir-la en revolucionària a
tat Espanya, i reprendre el moviment fracassat a Jaca. Davant
d'aquest intent, no mancaren els emissaris del Comitè Nacional
Revolucionari Republicà que residia a Madrid, presidit
144
per Niceto Alcalà-Zamora, que es traslladaren a Barcelona per a
establir contactes amb els representants de la C.N.T., amb la
finalitat de frenar les intencions revolucionàries dels cenetistes.
Mentrestant, els consells de guerra actuaven a Osca. Els
capitans Galán i García Hernández eren condemnats a mort i
executats. Altres conjurats, entre ells el capità Sediles, eren
condemnats a diferents penes de presidi.
Un dels emissaris madrilenys que es traslladà a Barcelona va
ésser Rafael Sánchez Guerra, el qual va tractar i negociar amb
representants del Comitè Regional de Catalunya de la C.N.T.
sobre la possible intervenció dels llibertaris en el moviment que
els polítics preparaven per enderrocar el règim monàrquic
imperant. Els representants de la C.N.T. li digueren, entre altres
coses, que l'organització confederal creia que, per aconseguir
l'èxit en els propòsits dels republicans i socialistes, no hi havia
altre camí que de sortir al carrer amb les armes a la mà. Però,
que ells, els obrers, no disposaven d'armes, ni de mitjans
econòmics per adquirir-ne. Els representants del comitè
nacional revolucionari, als quals s'havia unit Angel Galarza,
entregaren als representants de la Confederació Regional del
Treball de Catalunya, la quantitat de deu mil pessetes, perquè
n'adquirissin.
Pocs dies després, un amic i destacat militant cenetista de
Barcelona —no diem el seu nom perquè es troba actualment a
l'interior d'Espanya—, va anar a trobar el meu amic i li va dir:
Amb la màxima rapidesa que puguis, tirant mà de tots els
concursos que et siguin necessaris, marxa a França, i amb els
diners que et vaig a donar —7.000 pessetes— compra les
pistoles i municions que puguis i les portes, al més aviat
possible, a Barcelona. Cal fer-ho perquè sembla que ben aviat
tindrem necessitat de fer-les servir». Aquell amic meu,
francament, quedà astorat, i la seva resposta fou:
145