Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Joan Peiró i Belis quan tenia 20 anys. (Foto inèdita).
rien a mort i l'executarien, únicament per haver estat ministre de
la República i per negar-se a col·laborar amb els qui estaven
deshonrant Espanya. De tota manera, aquell jove militar va voler
apaivagar en Peiró, tot dient-li que encara tenia confiança —
«ingenuo e infeliz» que era— en la Justícia Militar. Després li
va donar coneixement del sumari, des de l'ofici inicial de les
forces alemanyes, que ocupaven França, comunicant la seva
identificació i la resposta del ministre d'Afers Estrangers d'Espanya,
Ramon Serrano Súñer, demanant l'extradició i que fos
traslladat ràpidament a Espanya. Li va llegir també tots els
informes de la policia, de la guàrdia civil i de la «Jefatura» de
Falange Española i tots els testimoniatges de descàrrec, que no
eren pocs. A tot això, en Peiró va manifestar-li: «M'han parlat
molt de vostè, però ara estic segur d'haver trobat un home
que, tot i la seva joventut, sé que em defensarà molt millor que
jo no podia esperar. Però —va remarcar— li prego que no
s'arrisqui massa, perquè tot serà inútil». A la sortida d'aquella
primera entrevista amb en Peiró, el seu defensor estava
profundament impressionat.
Després, passà algun temps, durant el qual va donar la
impressió que el sumari obert contra en Peiró era adormit. El
seu defensor, ocupat contínuament en altres defenses
d'antifeixistes, creia que aquella demora l'afavoria. Mentrestant,
aprofità el temps per a lligar molts caps i rebre moltes visites
d'amics i companys del seu patrocinat. Entre elles, la de Sígfrid
Català i Paco López, de València. Així mateix, el visitaren
molt sovint Francesc Belis, oncle d'en Peiró, i Andreu Serra
i Vicens, els quals feien les seves visites i gestions en nom i representació
de la Cooperativa Obrera Cristallera, de Mataró, de la
qual en Peiró havia estat director. També fou visitat nombroses
vegades pels senyors Esteve Dolcet i Teixidó i el seu fill Joan,
de Barcelona, als quals en Peiró havia salvat la vida els
primers dies de l'aixecament
351