Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Joan Peiró i Belis quan tenia 20 anys. (Foto inèdita).<br />
rien a mort i l'executarien, únicament per haver estat ministre de<br />
la República i per negar-se a col·laborar amb els qui estaven<br />
deshonrant Espanya. De tota manera, aquell jove militar va voler<br />
apaivagar en Peiró, tot dient-li que encara tenia confiança —<br />
«ingenuo e infeliz» que era— en la Justícia Militar. Després li<br />
va donar coneixement del sumari, des de l'ofici inicial de les<br />
forces alemanyes, que ocupaven França, comunicant la seva<br />
identificació i la resposta del ministre d'Afers Estrangers d'Espanya,<br />
Ramon Serrano Súñer, demanant l'extradició i que fos<br />
traslladat ràpidament a Espanya. Li va llegir també tots els<br />
informes de la policia, de la guàrdia civil i de la «Jefatura» de<br />
Falange Española i tots els testimoniatges de descàrrec, que no<br />
eren pocs. A tot això, en Peiró va manifestar-li: «M'han parlat<br />
molt de vostè, però ara estic segur d'haver trobat un home<br />
que, tot i la seva joventut, sé que em defensarà molt millor que<br />
jo no podia esperar. Però —va remarcar— li prego que no<br />
s'arrisqui massa, perquè tot serà inútil». A la sortida d'aquella<br />
primera entrevista amb en Peiró, el seu defensor estava<br />
profundament impressionat.<br />
Després, passà algun temps, durant el qual va donar la<br />
impressió que el sumari obert contra en Peiró era adormit. El<br />
seu defensor, ocupat contínuament en altres defenses<br />
d'antifeixistes, creia que aquella demora l'afavoria. Mentrestant,<br />
aprofità el temps per a lligar molts caps i rebre moltes visites<br />
d'amics i companys del seu patrocinat. Entre elles, la de Sígfrid<br />
Català i Paco López, de València. Així mateix, el visitaren<br />
molt sovint Francesc Belis, oncle d'en Peiró, i Andreu Serra<br />
i Vicens, els quals feien les seves visites i gestions en nom i representació<br />
de la Cooperativa Obrera Cristallera, de Mataró, de la<br />
qual en Peiró havia estat director. També fou visitat nombroses<br />
vegades pels senyors Esteve Dolcet i Teixidó i el seu fill Joan,<br />
de Barcelona, als quals en Peiró havia salvat la vida els<br />
primers dies de l'aixecament<br />
351