Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

la qual, si bé no es va aconseguir que fos unànime, per la por de
molts treballadors, no deixà de tenir una certa ressonància. A
conseqüència d'aquesta vaga, varen ésser practicades noves
detencions de companys. Sobretot de vells militants cenetistes.
És a partir d'aquest moment que una allau de joves, que ens hem
format en els sindicats obrers i en els Ateneus Sindicalistes, ens
hem llançat a la palestra i hem rellevat els nostres pares. I des
d'aquest moment, nosaltres, els joves, amb l'assessorament
d'alguns militants vells que s'han pogut escapar de la persecució
policíaca, hem pres en les nostres mans els interessos de
l'organització obrera confederal de la nostra ciutat. Des de
llavors, a penes fa deu dies, estem reunits quasi permanentment
per a estudiar la situació angoixosa que tots plegats vivim, i per
decidir què cal fer per a sortir-ne dignament. Ens reunim, per
tant, clandestinament, allà on podem. Quan vam rebre la
convocatòria per a assistir a aquest Ple Regional que estem
celebrant, davant la urgència de la convocatòria, no ens tocà altre
remei que convocar, a corre-cuita, la majoria dels militants
badalonins, un dia, a la nit. Aquesta reunió, a la qual assistiren
uns setanta companys, es va celebrar al cementiri de la nostra
població. I us podem assegurar, seriosament, companys aquí
presents, que cap mort no tingué la pensada de despertar-se i
denunciar-nos a la policia per la irreverència que significava la
nostra presència en aquell recinte del silenci etern. Allí, amb
l'esperit ben despert, discutírem, com calia, l'Ordre del Dia que el
Comitè Regional ens havia enviat. Examinats tots els pros i contres,
s'acordà, per unanimitat, de proposar a l'organització obrera
confederal, aquí reunida, les mesures que nosaltres, els
badalonins entenem que cal adoptar, i amb urgència, per tal de
fer front a la sagnant repressió de què som víctimes. Aquestes
mesures són les següents:
»Primera. Publicació d'un manifest, protestant de la
repressió i exigir la destitució fulminant de Martínez
221