Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

tots els precursors, va pagar amb la vida la seva noble i
abnegada convicció. En canvi, estic convençut que tots els altres
militars que conspiraven amb ell, li donaven llur aprovació per
treure-se'l de sobre, car, al contrari de Galán, no era per idees
que lluitaven.»
Per la seva banda, Antonio García Birlán «Dyonisios», en
una conversa que vam mantenir sobre aquest tema, en dir-li jo
que creia que l'error més important que havia comès el Comitè
Nacional de la C.N.T., en el cas Galán, era que no hagués anat
una delegació del Comitè a parlamentar amb Galán, al castell
de Montjuïc, em respongué: «Pues yo sí que subi y me
entrevisté con Galán en la celda que ocupava». Aquesta
resposta de Dyonisios em sorprengué moltíssim. Car el Comitè
Nacional de la C.N.T. mai no va pujar al castell de Montjuïc.
Ho digueren tots els seus membres, els «nois de Badalona» i el
mateix capità Galán. A més, cal remarcar que, aquest darrer,
mai no estigué reclòs en una cel·la, sinó en un pavelló
d'oficials, del qual sortia sempre que volia.
L'Hermós Plaja, un altre company que pertanyia a aquell
Comitè Nacional, així que li vaig dir que, possiblement, la raó
que no haguessin volgut tenir cap contacte amb Galán, podia
ésser motivat per influències estranyes al nostre organisme
sindical, em contestà: «Respecte a en Galán i la qüestió de
les relacions tàctiques amb el nostre Comitè, no puc compartir
la teva opinió pel que fa referència a les influències que
assenyales en les nostres activitats del Comitè Nacional, ja que
sortosament gaudíem d'una independència de criteri total. Ni les
amistats, ni les conveniències, mai —i d'això, n'estava segur en
Peiró— no pogueren embrutar la netedat del manteniment dels
acords del Comitè Nacional en relació amb els nostres
contactes amb els partits polítics o sectors diversos que
conspiraven contra el règim de Primo de Rivera».
134
L'opinió de Pere Cané i Barceló, membre destacat de la
C.N.T. i que formava part del Comitè Nacional Revolucionari
resident a la ciutat de Badalona, difereix completament de les
que acabem d'exposar. Diu així: «D'en Galán... sempre que penso
en aquella època sento tristesa. Crec que fou un moment que
havíem d'haver aprofitat». I continua dient: «El mes de juny de
1928 es va celebrar un Ple Nacional de Regionals de la C.N.T. a
Llavaneres. Jo hi representava el Comitè Nacional d'Acció
Revolucionària. No recordo ben bé els companys de Badalona
que hi assistiren, si bé em penso que eren Antoni Blanco, Joan
Serret i Vicenç Borillo. Quan s'estava acabant el ple es van
presentar el company Santiago Alonso «Trampa» amb altres, i
ens van dir que en Galán havia escrit una lletra urgent en la
qual comunicava que anaven a canviar la guarnició del castell
de Montjuïc i que, per tant, tot es perdria si no s'actuava
ràpidament. En el Ple es va parlar d'això, així com del que en
Galán havia preparat amb els companys de Badalona, i s'acordà
considerar que el Comitè Nacional d'Acció Revolucionària
era incompatible amb el Comitè Nacional de la C.N.T., i fou
en aquest moment quan jo vaig creure que la nostra missió havia
acabat, encara que no els projectes revolucionaris d'en Galán.
Però, el Comitè Nacional de la C.N.T., malgrat la carta d'en
Galán que urgia de prendre un decisió, de la meva declaració i
d'altres manifestacions expressades pels meus companys de
delegació, no va creure prudent fer cap diligència per secundar
el moviment. Arran d'això jo vaig tenir unes paraules un xic
fortes amb el sempre plorat Peiró. En Manuel Mascarell era
present a la discussió».
«Un quan temps després —continua dient l'amic Cané—,
el Comitè Nacional de la C.N.T. va cridar el Comitè
Nacional d'Acció Revolucionària per celebrar una
entrevista, a Barcelona. Aquest Comitè deliberà amb el
Comitè Regional de la Confederació de Catalunya,
135