Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

tres dies, en solidaritat amb la que feia en aquells moments
Gandhi al seu país, com a protesta contra l'imperialisme anglès.
L'any 1936, un cop vençuda la rebel·lió feixista a
Barcelona, en Masachs tornà a ocupar el seu lloc de treball,
puix que era dels que creien que tot revolucionari, després de la
revolució, ha de tornar al mateix lloc de treball que ocupava
abans. De seguida, en una assemblea dels treballadors de La
España Industrial se'l va nomenar per a ocupar un lloc en el
Consell d'empresa de la Col·lectivitat. Acceptà el càrrec i
complí amb les oblgacions que li imposava, però sense deixar
mai la màquina en la qual treballava.
Després d'entrar els franquistes a la capital catalana, el 26
de gener de 1939, en Masachs va ésser detingut el 15 de febrer
de 1939. Després de quatre mesos d'empresonament, el deixaren
en llibertat. Però, poc després, el 15 de juliol del mateix any, el
tornaren a detenir. El processaren i jutjaren militarment, i fou
condemnat a presó. Finalment, fou posat en llibertat el mes de
desembre de 1942.
Un cop lliure, tornà a treballar a La España Industrial. Es
va jubilar el 30 de març de 1957.
En Masachs, doncs, va treballar 41 anys. En va passar 18 a
presidi. En total, va viure 75 anys.
Quina vida, la seva! Una vida exemplar, digna i
conseqüent amb les seves idees. La presó va ésser la seva
millor escola. S'educà tant com va poder. Havia llegit molt.
Des de la Bíblia, que havia llegit tres vegades, passant pels
clàssics grecs, llatins, francesos i espanyols, fins a les obres dels
científics, sociòlegs i historiadors, antics i moderns. Els teòrics
anarquistes i sindicalistes els devorà amb passió, assimilant-ne tot
el que entenia que era just i humà. Defugia els dogmes i els
sectarismes, fossin del color que fossin. La historia del Mundo
en la Edad Moderna, que va editar la Casa Sopena, de Barcelona,
en vint-i-cinc volums, la llegí amb passió i devoció,
288
mentre es trobava reclòs al presidi del Puerto de Santa Maria. De
la lectura d'aquesta obra, ell n'acostumava dir, amb satisfacció:
«Va ésser una de les empentes més fortes que vaig rebre per formar
la meva cultura general d'autodidacte» .
Manta vegada, comentant tot el que havia viscut durant la
seva joventut, d'home lluitador per unes idees que ell estimava
que eren justes, bones i aplicables a la Humanitat, deia: «El
temps és el veritable Senyor que diu la veritat». Potser, ben
mirat i pensat, no deixava de tenir una certa raó, amb aquella
sentència, en Masachs.
Quan més desigs tenia de viure i de veure coses, al costat de
la seva adorable i estimada companya Adeia, amb la qual havia
viscut vint-i-tres anys, Masachs ens deixava per sempre més, el
dia 23 de gener de 1965, a la Clínica L'Aliança, de
Barcelona.
V
P ERE V ILALTA I GR AS
És de malagraïts i, fins i tot —creiem—, de mal nascuts,
de no retre, un cop desapareguda, els merescuts honors de
gratitud a una persona que s'ha comportat dignament amb els
seus semblants. Aquesta reflexió la fem, amb força amargor, en
recordar la injustícia —per no dir més— que s'ha comès en
oblidar la memòria d'aquella excel·lent persona que fou Pere
Vilalta i Gras, vilment assassinat per uns vulgars i
menyspreables atracadors, el dia 29 d'agost de 1923, a
Barcelona.
289