Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

L'ase, com si ho hagué comprès, llançà uns quants brams a
la intenció de tota aquella genteta, deixant-la ben estomacada.
D'anècdotes d'en Centelles, se'n podrien contar un munt,
totes plenes de sal i pebre, i més que divertides.
En Centelles, però, no feia solament escultures religioses.
N'havia fetes, i força, d'avançada. La que recordem més és
aquella que representava una reixa de presó, de la qual sortia una
mà d'un pres, demanant justícia i llibertat. Aquesta escultura la
va fer després dels fets del juliol de 1909. Aquella magnífica
escultura, després dels fets revolucionaris de l'agost de 1917, fou
reproduïda en targetes postals, a milers, per tal de secundar la
petició d'amnistia de tots els condemnants polítics i socials.
Més tard, quan Martínez Anido i l'Arlegui foren destituïts
dels càrrecs de governador civil i Cap Superior de Policia,
respectivament, de Barcelona, la Confederació Regional del
Treball de Catalunya organitzà una gran campanya demanant i
exigint l'amnistia i la llibertat de tots els presos socials í polítics,
que fou secundada per la C.N.T. en tot l'àmbit espanyol. El
que en podríem dir que fou la senyera d'aquella campanya
d'agitació, va ésser la impressió d'uns grans cartells, en els quals es
reproduïa aquella reixa de presó i aquella mà que en sortia, que
amb tan bon encert i genialment havia esculpit el bon ciutadà
Centelles. D'aquells cartells, se n'editaren milers i s'enganxaren
a totes les cantonades dels carrers de les ciutats i pobles de tot
Espanya. Aquells cartells tingueren un gran èxit en tots els
aspectes.
A les celebracions d'actes públics de caire republicà,
sindicalista o anarquista, en Centelles no hi faltava mai. Quasi
sempre hi anava animat per fer la crítica del que alguns oradors
hi poguessin dir, ja fos encertat o no. Ell sempre havia de dirhi
la seva, contradint-los. Ah! però, quan el delegat governatiu
—i això passava sovint— s'atrevia a amonestar els oradors
perquè, segons ell, infringien les lleis constitucionals, i es
produïa un escàn-
322