045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

s’estan posant en contacte amb la persona que té els diners,
va pensar, amb els nervis a flor de pell.
La Kelly estava asseguda passant el braç per damunt
de la seva germana. El pijama blau que portava des de la
nit anterior estava arrugat i se li havia descordat del coll.
La granota que duia la Kathy era blau marí, i la camisa
polo de quadrets blancs i blaus.
—Dues nenes vestides de blau, xicot —va començar a
cantar l’Angie—. Dues nenes vestides de blau...
La Kelly va alçar la vista, amb la mirada solemne
mentre l’Angie repetia dues vegades l’últim vers de l’estrofa:
—Però ara ens hem distanciat del tot.
L’Angie va apagar el llum, va tancar la porta de l’habitació,
i se’n va anar a la sala d’estar. Tot en perfecte ordre,
va pensar, amb sarcasme. Més ben endreçat que
mai. Però no hauria d’haver llençat el vaporitzador. Ens
hem quedat sense per culpa d’en Lucas.
Va mirar el rellotge. Eren les vuit i deu. L’única cosa
que en Clint sabia sobre el pagament del rescat era que
havia d’estar aparcat en un cotxe robat a dues cantonades
de Columbus Circle a les vuit en punt. En aquell moment
el Flautista d’Hamelín ja devia tenir-ho tot en
marxa.
A en Clint no li havien dit que portés pistola, però
l’Angie el va animar a fer-ho.
—Mira-t’ho d’aquesta manera —li havia dit—: suposem
que t’estàs escapant amb els diners i que algú et
segueix. Tens molt bona punteria. Si estàs atrapat de
debò, apunta a la cama del poli o als pneumàtics del cotxe.
Ara en Clint duia a la butxaca la seva pistola sense
registrar.
107