045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

d’aquí i sé que en aquesta època de l’any està tancat. Puc
portar la camioneta al moll amb la nena a dins, saltar en
marxa i esperar que caigui a l’aigua. L’aigua és prou profunda
per cobrir-los. Trigaran mesos a trobar-los. Au,
amor meu, no perdem més temps.
Va mirar en Clint, que guaitava per la finestra, indecís.
L’Angie es va estremir en adonar-se que a fora hi havia
algú altre que l’esperava per anar amb ell, i que no
l’havia anat a buscar per fugir amb ella, sinó que l’havia
anat a assassinar.
—Clint, ja saps que et puc llegir com si fossis un llibre
—va dir en un to afalagador—. Estàs molt enfadat
perquè vaig matar en Lucas i vaig fugir. Potser tens raó.
Potser no. Vull saber una cosa: ¿el Flautista és aquí amb
tu? —va preguntar, i per l’expressió que va fer va saber
que sí que hi era. En Clint va badar la boca per parlar,
però ella el va aturar—. No cal que em contestis, ja en sé
la resposta. ¿L’has vist?
—Sí.
—¿El coneixes?
—No, però em recorda algú, com si l’hagués vist
abans. No el situo, hi hauria de pensar.
—¿Creus que el podràs identificar?
—Sí.
—I ara que l’has vist, ¿de debò creus que et deixarà
seguir amb vida? Pots estar ben segur que no! Segur que
t’ha dit que et deslliuressis de mi i de la nena i que llavors
sereu socis. Les coses no aniran així. Creu-me, ni de broma.
Val més que confiïs en mi. Si sortim d’aquí, que en
sortirem, tindrem mig milió de dòlars més que no pas si
en Lucas encara fos amb nosaltres. En acabat, quan des-
368