045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

Pensa que hi ha alguna cosa sospitosa, va pensar
l’Angie, molesta. Segur que en Gus va sentir les dues
criatures plorant i ara ho ve a comprovar. Va prendre la
decisió ràpida d’embolicar la Kathy amb la manta, deixant-li
a la vista només la part de darrera del cap amb els
cabells castany fosc curts, i va entrar a la sala.
—Ei! Gus —va saludar-lo.
—Angie, hola. ¿És aquesta la criatura que cuides?
—Sí. És l’Stevie. És el que vas sentir plorar ahir a la
nit. La seva família és en un funeral a Wisconsin. Tornen
demà. M’agrada molt, aquest nano, però estic per anarme’n
al llit.
Sota la manta, amb la mà ferma, aguantava la Kathy
per evitar que es girés i que en Gus li veiés la cara.
—Fins després Angie —va dir en Clint mentre s’emportava
en Gus cap a la porta.
L’Angie va veure que el pick-up d’en Gus era davant
la casa. Això volia dir que havia entrat per la barrera del
darrere, fent servir el codi. I això volia dir que sempre
que li passés pel cap la idea de deixar-se caure per la casa,
ho faria.
—Adéu, passeu-ho bé —va dir ella mentre tancaven
la porta.
Va continuar mirant per la finestra fins que el pickup
va desaparèixer camí enllà. Després va allisar el cabell
de la Kathy.
—Nina, tu i jo tocarem el dos ara mateix amb els calés.
Ni que sigui per una vegada el papa Clint tenia raó,
no és segur quedar-se aquí més dies.
177