045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

Va sentir la boca seca.
—No sé què vols dir, estimada —va dir, esperant
que el to de la veu sonés divertit.
—Seré franca. Em pensava que m’enganyaves, i no
ho podia tolerar. Però resulta que tinc bons informes...
així que, quan torni... —la Millicent va intercalar una
riallada—, ¿què et semblaria anar a celebrar el nostre
setè aniversari i brindar pels propers set anys?
Aquesta vegada en Gregg no va haver de fingir emoció
a la veu:
—Oh, amor meu!
—Tornaré dilluns. En realitat... sento molt afecte per
tu, Gregg. Adéu.
En Gregg va penjar el telèfon a poc a poc. Com sospitava,
el tenia vigilat. Havia estat un cop de sort que el
seu instint li havia dit que deixés de veure dones aquests
darrers mesos.
Ara, res no es podia interposar en la celebració del seu
setè aniversari. Era el punt culminant de tot el que havia
estat preparant des de sempre. Sabia que molta gent es
preguntava si la Millicent es quedaria amb ell. Fins i tot a
la pàgina sis del New York Post havien publicat un comentari
titulat «Endevineu qui conté la respiració». Amb el suport
de la Millicent, la seva posició al consell d’administració
estava consolidada. Seria el primer de la llista a la
candidatura de president del consell i president executiu.
En Gregg Stanford va mirar al voltant seu, el revestiment
de fusta, els tapissos, la catifa persa i els mobles
Hepplewhite.
—Faré el que sigui per no perdre això —va dir en
veu alta.
263