045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

de camí a Florida i no ens buscaria la meitat del país.
No veia l’expressió de la cara de l’Angie. Li hauria
indicat que ella s’acabava d’adonar que havia comès un
error en dir-li on s’allotjava.
—¿Què et fa pensar que ens busca tot el país? —va
preguntar.
—Escolta la ràdio. Canvia el canal. Deixa estar les reposicions.
Surts a les notícies de portada, nena. T’agradi
o no, surts a les notícies de portada.
L’Angie va parar el televisor amb un gest deliberadament
exagerat.
—Així doncs, ¿què et sembla que hauríem de fer?
—Tinc un cotxe segur. Hem de sortir d’aquí i desempallegar-nos
de la nena allà on no la puguin trobar.
Llavors tu i jo marxarem de Cape Cod.
—Però el pla era desempallegar-nos de la nena i de
la camioneta.
—La camioneta la deixarem aquí.
L’Angie va pensar que s’havia enregistrat amb el
seu nom real. Si de debò els buscaven, serien allà ben
aviat. En Clint però, no ho havia de saber. Era evident
que en Clint mentia. Estava emprenyat, i quan l’imbècil
d’en Clint s’emprenyava, feia coses lletges.
Se la volia treure del damunt.
—Clint, amor meu —va dir—, el policia de Hyannis
té la matrícula de la camioneta. Ara mateix fins a l’últim
policia de Cape Cod sap que aquesta tarda he estat a
Hyannis. Si creuen que encara volto per aquí, buscaran
aquesta camioneta. Si descobreixen que és en aquest
aparcament, sabran que no hem pogut anar gaire lluny.
Vaig treballar en un club nàutic a menys de cinc minuts
367