045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

la noia havia estat en contacte amb la mare només dos
dies abans que segrestessin les bessones—. La senyora
Frawley té classe, però és discreta, molt maca. I sap reconèixer
molt bé la roba de qualitat. Li vaig dir que
aquells mateixos vestits costaven quatre-cents dòlars cada
un a Bergdorf i que, per quaranta-dos dòlars, eren una
ganga. Em va contestar que en qualsevol cas era més del
que es volia gastar i li vaig ensenyar moltes altres coses,
tot i que ella sempre acabava tornant als vestits. Finalment,
els va comprar. Mentre pagava va riure una mica i
va dir que només esperava poder fer una bona foto a les
nenes amb el vestit posat abans no es taquessin. Vam tenir
una xerrada agradable —recordava la Lila, rememorant
cada detall de la trobada—. Vaig dir a la senyora
Frawley que acabava de tenir una altra clienta que volia
comprar un parell de conjunts a joc per a bessons. No
podien ser seus, però, perquè no estava segura de quina
mida havia d’agafar. Me’n va demanar l’opinió. Em va
dir que tenien tres anys i eren de mida estàndard.
Aquell dimecres, mentre es preparava per anar a treballar,
la Lila va veure a les notícies del migdia els fets
ocorreguts al matí. Remenant el cap, compassiva, va
veure les imatges en què la Margaret i l’Steve Frawley corrien
carrer avall cap a casa d’un veí, i després, al cap d’uns
minuts, encara més avall cap a una altra casa.
—Tot i que no ho confirmen ni la família ni l’FBI, es
creu que aquest matí el Flautista, tal com es fa anomenar
el segrestador, s’ha posat en contacte amb els Frawley a
través del telèfon dels veïns i els ha comunicat com vol
que s’efectuï el pagament del rescat —deia el presentador
de la CBS. La Lila va veure que enfocaven de prop la
92