045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

da estàndard, amb entrades, cara prima i ulls molt junts.
Conductor de limusines autònom, sabia que havia perfeccionat
la seva imatge d’empleat servil i delerós de poder
ser útil, imatge amb la qual s’identificava cada cop
que es posava l’uniforme negre de xofer.
Havia conegut en Clint quan eren a la presó i, amb
els anys, havia treballat amb ell en una sèrie de robatoris.
No els havien enxampat mai perquè en Lucas anava amb
compte. I no havien comès mai cap delicte a Connecticut
perquè en Lucas no volia embrutar el seu propi niu.
Aquesta feina, però, tot i que era terriblement arriscada,
era massa gran per rebutjar-la i havia trencat la regla que
havia exclòs Connecticut dels seus delictes.
En aquells moments observava en Clint, que va
obrir l’ampolla i va omplir els gots de whisky fins a dalt.
—Per la setmana entrant, en un bot a St. Kitts amb
les butxaques plenes a vessar —va dir, mirant en Lucas a
la cara amb un somriure optimista.
En Lucas també se’l mirava, avaluant un cop més el
seu company de delictes. En Clint tenia poc més de quaranta
anys i no estava gens en forma. De complexió baixa,
els vint-i-dos quilos que li sobraven el feien suar fàcilment
fins i tot en una nit del mes de març com aquella, en
què havia refrescat de cop i volta. La caixa toràcica, ampla
com un canó, i els braços gruixuts no lligaven gens
amb la cara angelical i la llarga cua de cavall, que s’havia
deixat créixer perquè en duia l’Angie, amb qui sortia des
de feia molt de temps.
L’Angie. Eixuta com un branquilló en una branca
morta, va pensar en Lucas amb menyspreu. Una complexió
terrible. Igual que en Clint, sempre se la veia des-
16