045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

paraules amb una veu uniforme tot i que se li van omplir
els ulls de llàgrimes.
—Oh, pare, això que dius és una tonteria. La Kathy
no ens pot sentir. Ara dorm, està sola i aquella dona l’ha
lligat al llit.
—Vols dir que la dona et va lligar a tu al llit, ¿oi? —va
preguntar l’Steve de seguida.
—No. La Mona ens feia estar al llit de baranes i d’allà
no ens podíem escapar. Ara la Kathy és al llit —va insistir
la Kelly i aleshores va donar un copet a la galta de
l’Steve—. Papa, ¿per què plores?
—Margaret, com més aviat torni la Kelly a la seva
vida normal, més fàcil li serà acostumar-se a no estar
amb la Kathy —va dir més endavant la doctora Harris,
quan es preparava per marxar—. Crec que l’Steve té raó.
Portar-la a la guarderia serà el millor per a ella.
—Sempre que l’Steve no deixi que li treguin la vista
de sobre —va dir la Margaret, temorosa.
—És clar. —La Sylvia Harris va anar fins a la Margaret
i li va fer una petita abraçada—. He d’anar corrents a
l’hospital per visitar alguns pacients, però tornaré aquesta
nit, si encara creieu que puc ser útil, és clar.
—¿Te’n recordes quan la Kathy va tenir la pneumònia,
i aquella infermera jove va estar a punt de donar-li
penicil . lina? Si tu no haguessis estat allà, no sé el que
hauria passat —va dir la Margaret—. Vés a visitar els
teus nens malalts i després torna aquí. Et necessitem.
—És veritat que la primera vegada que vam donar
penicil . lina a la Kathy vam descobrir que no n’ha de tor-
204