045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

l’Angie—. Aspirina per a nens. Gotes nasals per a nens.
Ei, ¿que m’heu de donar cap notícia, vosaltres dos?
La preocupació que l’Angie havia sentit a causa del
farmacèutic es va intensificar fins a convertir-se en una
por autèntica. En Lucas tenia raó, va pensar. No hauria
de comprar res per a les nenes, o com a mínim no ho
hauria de fer on em coneixen.
—No siguis ximple, Gus —li va etzibar—. Faig de
cangur per a una amiga. La seva filla s’està constipant.
—Seran 112 dòlars amb 18 cèntims —va dir el dependent
a en Gus.
Va obrir la cartera i en va treure la targeta de crèdit.
—Una ganga. —Es va girar cap a l’Angie—. Escolta,
si estàs ocupada fent de cangur, potser el meu vell amic
Clint voldrà que anem a fer unes cerveses. Passaré a recollir-lo.
Així no hauràs de patir per si beu massa. Tu ja
em coneixes. Sé quan s’ha de parar amb les birres. Ja li
trucaré.
Fins que en Gus no va haver gargotejat la seva signatura
al resguard de la targeta de crèdit, va haver agafat les
coses que havia comprat i va ser a mig camí de la sortida,
l’Angie es va trobar sense saber reaccionar a les seves
paraules. Va posar sobre el taulell, amb ràbia, les coses
que duia al carro. Havia de pagar quaranta-tres dòlars.
Sabia que només duia vint-i-cinc dòlars a la cartera, o sigui
que hauria de fer servir la targeta de crèdit. No hi havia
pensat, quan havia agafat el vaporitzador del prestatge.
En Lucas els havia donat diners en efectiu per comprar
el bressol. «Així no hi haurà cap paper que pugui
suposar una pista», havia dit. Però ara sí que n’hi hauria.
74