045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

pat de xeviot marró, dues cadires de ratlles marrons, dues
tauletes als extrems del sofà amb un llum de joc a cada
una, una tauleta de centre, i la moqueta beix. Sabien que
en Mason hi vivia des de feia deu mesos, però no hi havia
res a l’habitació que mostrés que era casa seva. A les prestatgeries
encastrades no hi havia ni un sol llibre. No hi
havia fotos familiars ni objectes personals que revelessin
un hobby o alguna activitat d’oci. En Mason va seure en
una de les cadires, va encreuar les cames, i va treure un
paquet de cigarrets, en va encendre un, va donar una ullada
a la taula del costat de la cadira i va semblar enfadat.
—Vaig llençar tots els cendrers per no tenir la temptació
de fumar.
Arronsant les espatlles, es va aixecar i va desaparèixer
a la cuina. En va tornar amb un plat de cafè a la mà i
es va tornar a asseure a la cadira.
Ens vol demostrar que té sang freda, va pensar en
Walsh. Doncs juguem tots al mateix joc. Va intercanviar
una mirada ràpida amb en Philburn i sabia que tots dos
estaven d’acord. Els agents van quedar-se en silenci.
—Escoltin, aquests últims dies he fet moltes milles
en cotxe i necessito descansar. ¿Què volen? —va preguntar
en Mason, amb un to insolent.
—¿Quan va començar a fumar de nou, senyor Mason?
—va preguntar en Walsh.
—Fa una setmana, quan vaig saber que les bessones del
meu germà havien desaparegut —va contestar en Mason.
—¿Així no va ser quan vostè i en Franklin Bailey van
decidir segrestar-les? —va preguntar l’agent Philburn
amb tota naturalitat.
—S’han tornat bojos. ¿Les filles del meu germà?
226