045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

—Són adorables —va dir amb una mena de parrup.
Els homes van entrar les nenes a la casa i les van estirar
en un bressol que havien preparat per a elles, de
l’estil dels que hi ha als hospitals. Amb unes manotades
ràpides i destres, la dona va deslligar les benes que havien
mantingut les bessones en silenci.
Les nenes es van agafar i van començar a gemegar:
—Mama... Mama... —van cridar alhora.
—Xut, xut... no tingueu por... —va dir l’Angie per
tranquil . litzar-les quan va alçar la reixa del costat del llit
que les deixava tancades. Amb la reixa alçada no arribava
a tocar-les, de manera que va passar els braços entre
les baranes del llit i els va acariciar els tirabuixons de color
ros fosc—. No passa res, dormiu —els va dir amb
una cantarella—. Kathy, Kelly, torneu a dormir. La Nana
tindrà cura de vosaltres. La Nana us estima.
Nana era el nom que l’havien obligat a fer servir
quan estigués amb les bessones. «No m’agrada», s’havia
queixat quan el va sentir per primer cop. «¿Per què ha de
ser Nana?».
«Perquè s’assembla a mama. Perquè quan tinguem
els diners i recullin les nenes, no voldrem que diguin:
ens ha cuidat una senyora que es deia Angie. I una altra
bona raó per triar aquest nom és que sona com mana»,
li havia engegat l’home que es deia Bert.
—Calma-les una mica —li ordenava en Bert en
aquells moments—. Fan massa escàndol.
—Relaxa’t, Bert. No les pot sentir ningú —va dir en
Harry per tranquil . litzar-lo.
Té raó, va pensar en Lucas Wohl, nom real del que es
feia dir Bert. Una de les raons per les quals, després de
14