045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

estava segur que la figura seriosa i altiva del retrat representava
l’esposa actual de l’Stanford, Millicent.
Em demano si ha arribat al punt en què els seus subordinats
no poden mirar-lo directament als ulls, va
pensar en Sommers. Quin fatxenda. I la seva oficina, ¿se
l’ha decorada ell mateix, o ha estat obra de la seva dona?
Ella forma part del consell d’un parell de museus, i hi
deu entendre.
Quan els dos agents havien entrevistat en Norman
Bond, aquest va fer el gest d’aixecar-se lleument de la cadira
quan van entrar a l’oficina. L’Stanford no va fer cap
gest de cortesia. Va quedar-se assegut, amb les mans entrellaçades
davant seu, fins que els agents es van asseure
sense ser invitats a fer-ho.
—¿Han progressat en la investigació per trobar el
Flautista d’Hamelín? —va preguntar bruscament.
—Sí, és clar —va dir l’Angus Sommers de manera
ràpida i convincent. De fet, ja li estem trepitjant els talons.
A part d’això, no estic autoritzat a dir-li res més.
Es va adonar que l’Stanford serrava les dents. ¿Nervis?,
es va preguntar. Esperava que sí.
—Senyor Stanford, acabem d’assabentar-nos d’una
informació que hem de comentar amb vostè.
—No m’imagino què poden voler comentar amb mi
—va dir l’Stanford—. Pel que fa al pagament del rescat,
he deixat la meva posició molt clara. Evidentment aquest
és l’únic tema d’interès per a vostès.
—No exactament —va replicar en Sommers a poc a
poc, recreant-se en les seves paraules—. Quan vostè va
saber que en Lucas Wohl era un dels segrestadors, devia
tenir un xoc.
218