045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

mònia... —va dir la Margaret amb la veu entretallada.
En Carlson la va mirar, a l’altra banda de la taula. La
Margaret Frawley tenia la pell blanca com el paper. Sota
els seus ulls blau fosc, tenia unes ulleres molt marcades.
Cada cop que deia alguna cosa, acabava prement els llavis
amb força, com si tingués por d’allò que pogués dir
tot seguit.
—Jo crec que la persona que té les nenes les vol tornar
sanes i estàlvies.
Eren tres quarts de deu. El Flautista havia dit que es
posaria en contacte amb ells a les deu. Es van quedar en
silenci. Només podien esperar.
A les deu en punt, la Rena Chapman, la veïna que
havia preparat el sopar per als Frawley, va venir corrents
des de casa seva.
—M’ha trucat una persona que diu que té una informació
important sobre les bessones per a l’FBI —va
dir panteixant al policia de guàrdia a l’exterior de la casa.
Realto i Carlson van córrer cap a la casa dels Chapman,
seguits de prop de l’Steve i la Margaret. En Carlson
va agafar el telèfon i es va identificar.
—¿Tenen bolígraf i paper? —va preguntar la persona
que trucava. En Carlson es va treure la llibreta i el bolígraf
que duia a la butxaca de la camisa—. Vull que
transfereixin set milions de dòlars al número de compte
507964 del Banc Nemidonam, a Hong Kong —li va dir el
Flautista—. Els dono tres minuts per fer-ho. Quan sàpiga
que s’ha efectuat la transferència, els tornaré a trucar.
—Estarà a punt de seguida —va dir en Carlson.
Abans no pogués acabar la frase, va sentir que ja havien
penjat el telèfon.
77