045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

ma. En intentar que les nenes parlessin pel telèfon mòbil,
la Kelly, la més mal educada, s’havia posat a cridar:
«Nosaltres no l’hem vist, ni tampoc no hem vist la mama
i el papa a la tele. Volem tornar a casa!», insistia. A sobre,
després la Kathy es posava a tossir cada cop que mirava
de dir: «Hola, senyor Bailey».
Hem aconseguit que la Kelly digués el que volia el
Flautista perquè li hem promès que la portaríem a casa,
va pensar l’Angie. Quan en Clint va passar la gravació, el
Flautista havia dit que ja estava bé que la Kathy només
digués unes paraules. Li agradava aquella tos tan pronunciada.
S’ho havia gravat al telèfon.
L’Angie va empènyer el carro cap a la secció de farmàcia
i va notar que se li assecava la boca. Al costat del
taulell, hi havia una fotografia de les bessones a mida
real. Escrit en lletra negreta, l’enunciat deia: «Desaparegudes.
Es recompensarà qualsevol informació
sobre el seu parador».
No hi havia cap client i en Julio li va fer un senyal
perquè s’acostés.
—Hola, Angie! —va dir, i va assenyalar la fotografia—.
Que horrorós, aquest segrest. Vés a saber qui pot
haver fet una cosa com aquesta.
—Sí, és horrorós —va respondre l’Angie.
—Fa que me n’alegri que a Connecticut encara es
mantingui la pena de mort. Si els passa res a aquestes nenes,
jo mateix em presentaré com a voluntari per preparar
la injecció letal per als canalles que se les van endur.
—Va remenar el cap—. Suposo que només podem resar
perquè tornin a casa sanes i estàlvies. Angie, ¿en què et
puc ajudar?
71