045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

En Carlson va observar els Frawley, que semblava
que haguessin envellit deu anys en només tres dies de
desaparició de les bessones. Estaven pàl . lids, feien ulls
de cansats i tenien les espatlles encongides. Sabia que ni
l’un ni l’altre no havien menjat res en tot el dia, i sabia
que, encara que en aquelles situacions la família normalment
es reunia, la Margaret havia implorat a la seva
mare que es quedés a Florida. «Mama, m’ajudaràs més si
reses constantment», havia sentit que li deia per telèfon
amb la veu entretallada. «Et mantindrem informada. Si
estiguessis aquí amb mi, plorant, no ho podria suportar».
La mare de l’Steve havia estat operada del genoll feia
poc i no podia viatjar ni quedar-se sola. Els amics havien
inundat la casa de trucades, però se’ls havia demanat
que no triguessin a deixar la línia lliure per si el segrestador
volgués trucar als Frawley directament.
Sense estar gens segur d’haver pres la decisió correcta,
en Walter Carlson va dir, després d’alguns dubtes:
—Margaret, Steve, no vull donar-los falses esperances,
però... Steve, el director de la seva empresa ha convocat
una reunió urgent de la junta directiva. Entenc
que pot ser que proposin de pagar ells el rescat. —No
deixis que les coses s’espatllin, va pregar quan va veure
l’esperança que prenia vida a les seves cares—. Bé, no sé
vostès, però jo tinc gana. La seva veïna ha passat una
nota a un dels policies. Els ha preparat el sopar i els el
portarà quan vulguin.
—Menjarem alguna cosa —va dir l’Steve amb fermesa.
Va mirar en Carlson—. Sé que sembla una bogeria,
perquè sóc nou a C.F.G.&Y., però ja se m’havia acu-
47