045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

la caixa. Una de les caixes enregistradores estava tancada
i a l’altra hi havia una cua de sis persones. Tres d’elles
van acabar força ràpid, però llavors el dependent va
anunciar:
—He acabat el meu torn. Només serà un moment.
Que toix, va pensar l’Angie mentre el nou dependent
es prenia el seu temps per instal . lar-se tranquil . lament
a la caixa enregistradora.
Fes-ne via!, va pensar, empentant el carro amb impaciència.
L’home que tenia al davant, fornit i amb el carro carregat,
es va girar. La seva mirada de contrarietat va deixar
pas a un somriure ben obert.
—Hola, Angie! ¿Què vols, tallar-me els peus?
—Hola, Gus! —va dir l’Angie mirant de somriure.
En Gus Svenson era un paio empipador que es trobava a
vegades quan menjaven al pub Danbury; era de la mena
d’idiotes que sempre volen encetar una conversa amb la
gent dels bars. Era lampista i sovint feia feines al club de
golf quan estava obert. El fet que ella i en Clint visquessin
a la caseta del vigilant mentre el club estigués tancat
el feia actuar com si tinguessin moltes coses en comú.
Germans de sang, perquè tots tres fem la feina bruta de
la gent que té diners, va pensar l’Angie amb menyspreu.
—¿Com està el meu Clint? —va preguntar en Gus.
En Gus va néixer amb un altaveu a les cordes vocals,
va pensar l’Angie quan la gent es va girar per mirar-los.
—Millor que mai, Gus. Ei, em sembla que la dinamo
de darrere del taulell ja està a punt per atendre’t.
—Sí, és clar. —En Gus va descarregar les coses que
havia agafat i es va girar per fer un cop d’ull al carro de
73