045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

ertes amb el mateix llençol, que es tocaven els dits. Hi
havia una taula de joguina amb cadires parada per prendre-hi
el te davant de la llar de foc, i hi havia asseguts dos
ossets idèntics, l’un davant l’altre.
—Mama, mama!
Va sentir el crit emocionat dalt l’escala i el soroll de
passes que baixaven a tota velocitat els graons sense moqueta.
Va veure que la Kelly saltava als braços de la Margaret
i, per més que l’incomodava sentir-se com un voyeur,
no va poder resistir la temptació d’estudiar l’angoixa
que solcava la cara de la mare mentre estrenyia la seva filla
contra el seu cos.
En veure una dona més gran amb els cabells argentats
que baixava l’escala a corre-cuita va pensar que devia
ser la pediatra que s’estava amb ells.
La Margaret va deixar la Kelly a terra, es va agenollar
al seu costat i li va reposar les mans damunt les espatlles.
—Kelly, ¿has tornat a parlar amb la Kathy? —va preguntar-li
suaument.
La Kelly va assentir.
—Vol tornar a casa.
—Ja ho sé, bonica. Ja sé que vol tornar. Jo també vull
que vingui, igual que tu. ¿Saps on és? ¿T’ho ha dit?
—Sí, mama. Ho he dit al papa. I ho he dit a la doctora
Sylvia. I t’ho he dit a tu. La Kathy és al vell Cape Cod.
La Margaret va aguantar la respiració i va sacsejar el
cap.
—Ai, bonica, no te’n recordes, però aquest matí,
quan eres al llit amb mi jo he parlat de Cape Cod. Llavors
n’has sentit a parlar. Potser la Kathy t’ha dit que era
en alguna altra banda. ¿L’hi pots tornar a preguntar?
344