045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

cobrim qui és aquest paio, li podrem recordar que mereixem
una part més gran. O fer el que vulguem.
Podia veure que la ira abandonava la cara d’en Clint
i va pensar que sempre l’havia pogut fer ballar al so de la
seva música. Era un idiota, però un cop recordés qui era
aquell paio tots dos tenien la vida solucionada.
—Amor meu —va cridar-lo—. Ara portaràs tu el
maletí. Posa’l al cotxe que portes. Espera un moment,
¿l’has llogat al teu nom?
—No, però ara que ens busquen, podran seguir el
rastre de la targeta de crèdit fins a l’agència de lloguer
de cotxes. De tota manera he estat llest i he demanat
un mapa de Maine. A més a més he canviat el cotxe en un
cinema.
—Bona pensada. Molt bé, jo agafo la nena, tu agafa
els diners. Sortim d’aquí. ¿El Flautista ens seguirà?
—Sí. Creu que pujaré al seu cotxe i que aniré amb ell
a un lloc on l’espera un avió.
—En comptes d’això, quan ens desfem de la camioneta,
tu i jo fugirem en el teu cotxe —va dir l’Angie—.
¿No deus pensar que ens empaitarà i s’arriscarà que l’aturi
la policia, oi? Llavors podrem sortir de Cape Cod.
Tornarem a canviar de cotxe i anirem al Canadà, pescarem
un vol i desapareixerem.
En Clint va reflexionar un moment i va assentir.
—D’acord. Agafa la nena.
Quan l’Angie va agafar la Kathy, en Clint es va adonar
que li queia la sabata que portava. No hi va donar
cap importància. Ja no l’havia de necessitar mai més.
Tres minuts més tard, a les nou i trenta-cinc, l’Angie
sortia de l’aparcament de La Petxina i la Duna conduint
369