045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

deliberar-ho molt, havia convidat en Clint Downes —el
nom real d’en Harry— a participar en aquella feina, era
que en Clint vivia nou mesos l’any a la casa de camp dels
jardins del club privat de Danbury, on feia de vigilant.
Entre el primer dilluns de setembre i el 31 de maig, el
club estava tancat i les portes del jardí també. La casa de
camp ni tan sols es veia, des de la via de servei per on en
Clint accedia als jardins, i havia de marcar un codi per
obrir la porta del servei.
Era un lloc ideal per amagar-hi les bessones, i el fet
que la xicota d’en Clint, l’Angie, fes sovint de cangur,
acabava de completar el quadre.
—Ja deixaran de cridar —va dir l’Angie—. Conec les
criatures. Es tornaran a adormir. —Es va posar a fregarlos
l’esquena i va cantar, desafinant—. Dues nenes vestides
de blau, xicot, dues nenes vestides de blau...
En Lucas va renegar per sota el nas, va passar pel petit
espai que quedava entre el bressol i el llit de matrimoni,
i va sortir del dormitori; va travessar el saló i va
entrar a la cuina de la casa de camp. Va ser llavors que ell
i en Clint es van treure els guants i la jaqueta amb caputxa.
Tenien al davant l’ampolla de whisky escocès per
encetar i el parell de gots que havien deixat a fora com a
premi per l’èxit de la missió.
Van seure un a cada punta de la taula i es van mirar
en silenci. Observant amb menyspreu el seu company de
segrest, en Lucas va tornar a pensar que no podrien haver
estat més diferents, tant pel que feia al físic com pel
que feia al caràcter. Indiferent a la seva aparença física,
a vegades jugava a fer de testimoni ocular i es descrivia a
ell mateix: home d’uns cinquanta anys, escanyolit, d’alça-
15