045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

—El meu problema —va dir la Margaret a poc a
poc —, és que no em puc avenir que la Kathy se n’hagi
anat. No puc acceptar que no torni aquí d’un moment a
l’altre, una mica després de la Kelly. De totes dues, la
Kelly és la líder, la que mana. La Kathy no és tan decidida,
és més tímida.
Va mirar l’Steve i després el mossèn.
—Quan tenia quinze anys, em vaig trencar el turmell
patinant sobre gel. Era una fractura molt complicada
i em van haver d’intervenir quirúrgicament. Recordo
quan em vaig despertar, que només sentia un dolor esmorteït,
i vaig pensar que recuperar-me de l’operació
seria fàcil. Aleshores, unes hores després, el nervi es va
començar a despertar i vaig veure les estrelles. Crec que
ara em passarà el mateix. Ara encara tinc el nervi adormit.
Mossèn Romney va esperar, amb la impressió que la
Margaret es disposava a fer-li una petició important. Es
veu tan jove, tan vulnerable, va pensar. La mare somrient
i segura d’ella mateixa que li havia explicat que havia
fet un parèntesi a la seva carrera d’advocada per tal
de poder disfrutar de les seves bessones, ara era una ombra
d’ella mateixa. Tenia els ulls blau pàl . lid angoixats i
plens de dolor. Al seu costat, l’Steve, tot despentinat,
amb els ulls vermells i encerclats de negre, feia que no amb
el cap, com si volgués negar el que havia passat.
—Sóc conscient que hem de preparar alguna mena
de funeral on hi pugui assistir tothom que vulgui —va
començar la Margaret—. La meva mare i la meva germana
vénen la setmana que ve. El pare de l’Steve ha aconseguit
una infermera per a la seva mare i també vindrà.
I tants, tants amics que ens han escrit e-mails i volen
179