045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

29
A un quart de deu, el telèfon del cottage va sonar, amb
un estrèpit metàl . lic que va fer saltar l’Angie de l’ensurt.
Acabava d’obrir la porta de l’habitació per anar a mirar
les nenes. La va tancar corrents i es va afanyar per anar a
contestar el telèfon. Sabia que no podia ser en Clint —ell
sempre li trucava al mòbil. Va agafar l’auricular:
—¿Digui?
—Angie, estic molt dolgut, dolgut de debò. Pensava
que el meu amic de l’ànima ahir em trucaria per anar a
prendre una cervesa plegats.
Oh, no, va pensar l’Angie. Era aquell imbècil d’en
Gus, i, pels sorolls que sentia de fons, sabia que trucava
des del pub de Danbury. A veure quan aprens quantes
cerveses pots mamar, va pensar l’Angie, que li havia notat
que arrossegava les paraules. Tanmateix, sabia que
havia d’anar amb compte, perquè recordava que en Gus
una vegada s’havia presentat sense avisar a la porta del
cottage, buscant companyia.
—Hola, Gus —va dir, mirant de ser simpàtica—.
¿Així no et va dir res en Clint? Mira que li vaig dir que et
truqués. Ahir a la nit no es trobava gaire bé i se’n va anar
a dormir d’hora.
Des de l’habitació es va sentir la Kathy que co-
120