045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

aturat. Aquell matí de finals del mes de març insinuava
l’arribada de la primavera. La Margaret es mirava inexpressivament
els periodistes, els policies que retenien els
espectadors curiosos i la filera de camions dels mitjans de
comunicació que hi havia aparcats al llarg del carrer. Havia
sentit a dir que, a vegades, les persones que s’estan morint
tenen la sensació que floten, que són més observadores
que no pas participants dels esdeveniments que tenen
lloc al seu voltant. Va sentir que en Robinson Geisler s’oferia
per pagar el rescat, que l’Steve insistia que havien de
tenir proves que les nenes encara fossin vives i que en
Franklin Bailey oferia els seus serveis com a persona de
contacte i dictava el seu número de telèfon a poc a poc.
—Senyora Frawley, ara que sap que les exigències
dels segrestadors es veuran satisfetes, ¿què és allò que li
fa més por? —va preguntar algú.
Quina pregunta més imbècil, va pensar la Margaret
abans de respondre.
—Evidentment, el que em fa més por és que alguna
cosa vagi malament entre el pagament del rescat i el retorn
de les nostres filles. Com més llarga sigui l’espera,
més possibilitats hi haurà que passi alguna cosa. Em
sembla que la Kathy estava agafant un refredat. Té bronquitis
fàcilment. Quasi la vam perdre quan era més petita.
—Va mirar a la càmera—. Si us plau, els ho suplico, si
està malalta, portin-la al metge, o com a mínim donin-li
alguna medecina. Les nenes només duien el pijama
quan se les van endur.
La veu se li va apagar. No sabia que diria això, va
pensar. ¿Per què ho he fet? Hi havia un motiu per a tot,
però no el recordava. Tenia a veure amb els pijames.
66