045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

En un gest d’extrema desesperació, va alçar els
braços, es va deixar caure a la butaca, i es va inclinar endavant
fins que la cara li va tocar els genolls.
—Vagi-se’n! —En Tom Frawley va assenyalar la porta,
escopint les paraules—. No van poder salvar la meva
néta. Ara el mínim que poden fer és anar-se’n i trobar el
segrestador. Van equivocats si volen involucrar en Richie
en aquest crim, no perdin el temps pensant que ell hi té
res a veure.
L’agent Smith escoltava impassible.
—Senyor Frawley, si té notícies d’en Richie, ¿li vol
dir sisplau que m’he de posar en contacte amb ell? Li donaré
la meva targeta.
Fent un gest del cap a la Grace Frawley, es va girar i,
seguit de l’agent Rogers, va abandonar el pis.
Al cotxe, va posar la clau al contacte abans de preguntar:
—¿Què en pensa de tot això, agent Rogers?
La Carla sabia què volia dir:
—La trucada de telèfon a en Franklin Bailey... Crec
que la mare està intentant encobrir-lo.
—Jo també. En Richie no va arribar aquí fins la matinada
de dissabte, la qual cosa vol dir que podia haver
tingut temps de prendre part en el segrest. Va ser a Ridgefield
fa un parell de mesos, i per tant coneixia la distribució
de la casa. Potser la visita a la mare només la va fer
per muntar-se una coartada. Podia haver estat un dels
dos homes que va recollir els diners del rescat.
—Si era un dels segrestadors, hauria d’haver portat
una màscara. Perquè si no, fins i tot encara que les bessones
el coneixen poc, haurien pogut identificar-lo.
200