045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

—La Kathy està viva. Ella i la Kelly estan en contacte.
—Margaret, la Kelly encara intenta comunicar-se
amb la Kathy, i també comença a comunicar-te la seves
experiències. Tenia por d’aquella dona, la persona que
les vigilava. Volia tornar a casa —va dir la doctora Harris,
comprensiva.
—Estava parlant amb la Kathy —va dir la Margaret
amb fermesa—. Sé que és veritat.
—Oh, vinga nena —va protestar l’Steve—. No et
martiritzis més aferrant-te al bri d’esperança que la
Kathy és viva.
La Margaret va embolcallar la tassa de cafè amb els
dits, i va recordar que havia fet exactament la mateixa
cosa, per mirar d’escalfar-se les mans, la nit que les bessones
havien desaparegut. Ara es va adonar que la desesperació
de les darreres vint-i-quatre hores havia deixat
pas a la necessitat desesperada de trobar la Kathy —de
trobar-la abans no fos massa tard.
Vés amb compte, es va dir a ella mateixa. Ningú no
et creurà. Si pensen que he perdut l’enteniment per culpa
de la pena, em voldran sedar. Aquell somnífer d’ahir a la
nit em va deixar fora de joc moltes hores. Això no es pot
repetir. He de trobar la meva nena.
La Kelly va tornar amb el conte del Dr. Seuss que havien
estat llegint abans dels segrest. L’Steve va enretirar
la cadira i se la va pujar a coll.
—Anirem a la butaca de l’estudi, ¿d’acord?
—A la Kathy també li agrada aquest conte —va dir
la Kelly.
—Bé, doncs farem veure que us llegeixo el llibre a
totes dues. —L’Steve va aconseguir pronunciar aquestes
203