045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

Era evident que en Clint estava fet un manyoc de
nervis. S’havia endut el cafè al sofà, davant del televisor,
i no parava de tamborinar amb els dits sobre la rampoina
que servia de tauleta del cafè. Es mirava les notícies
per si deien res més sobre el segrest, però era prou llest per
haver-ne tret el so amb el comandament a distància. Les
nenes eren d’esquena al televisor.
La Kelly s’havia menjat els cereals que els havia preparat
l’Angie i si més no la Kathy n’havia menjat una
mica. Totes dues es veuen pàl . lides, va reconèixer l’Angie
interiorment, i tenen els cabells una mica embullats.
Potser hauria d’intentar de raspallar-los-els però, d’altra
banda, no tenia cap ganes que es posessin a cridar si hi
tenien nusos per desfer. Deixem-ho estar.
Va enretirar la cadira de la taula.
—Molt bé, nenes. És l’hora de fer una petita becaina.
Les bessones s’havien acostumat a trobar-se entaforades
altre cop al bressol després de l’esmorzar. La Kathy
fins i tot alçava els braços perquè l’agafessin. Sap que
l’estimo, va pensar l’Angie, i tot seguit va dir un renec
per sota el nas perquè la nena havia tombat el bol dels
cereals amb el colze i s’havia tacat el davant del pijama.
La Kathy es va posar a plorar, amb un gemec malaltís
que va acabar en tos.
—No passa res, no passa res —li va etzibar l’Angie.
¿I ara què faig?, es preguntava. Aquell idiota d’en Lucas
arribarà aviat i m’han dit que deixés les nenes amb el pijama
posat tot el dia. Potser si li poso una tovallola sota
la part molla, agafada amb una imperdible, s’eixugarà—.
Silenci! —va exclamar impacientment mentre agafava
la Kathy. La part de dalt del pijama, xopa, li va mullar la
88