045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

mentre pujava les escales cap a l’habitació de les bessones.
Els Frawley havien tret la catifa que tenien a casa,
gastada, i els graons del segle xix cruixien sota els seus
peus.
Quan va ser a prop del capdamunt de l’escala, es va
aturar. El llum que havia deixat encès al passadís estava
apagat. Segurament havien tornat a saltar els ploms. La
instal . lació elèctrica de la casa era un desastre. A la tarda
també havia passat, a la cuina.
L’habitació de les bessones era al final del passadís.
En aquells moments no n’arribava cap soroll. Segurament
una de les bessones ha cridat mentre dormia, va
pensar la Trish mentre avançava lentament en la foscor.
De sobte, es va aturar. No és només el llum del passadís.
He deixat la porta de l’habitació oberta per sentir-les si
es desperten i hauria de veure el llum de la tauleta de nit.
La porta està tancada. Però no pot ser que hagi sentit els
crits d’una d’elles si fa un moment estava tancada...
De cop i volta s’havia espantat. Va escoltar amb
atenció. ¿Què era aquell soroll? En un moment de revelació
esfereïdora, el va identificar: eren passes sigil . loses.
Una respiració suau. L’acritud de la pudor de suat. Tenia
algú a darrere.
La Trish va voler cridar, però només li va sortir un
gemec. Va voler córrer, però les cames no li responien.
Va notar una mà que li engrapava els cabells i li estirava
el cap enrere amb una estrebada. L’última cosa que recordava
era una sensació de pressió al coll.
L’intrús va deixar anar la Trish, que va caure a terra.
Felicitant-se per com l’havia deixada inconscient, eficaçment
i sense dolor, va encendre la llanterna, va lligar la
12