045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

viós, es va dir a si mateix. Si no tingués res a amagar, seria
amable i li preguntaria en què podia servir-la. Es va
forçar a dibuixar un somriure a la cara.
—Hola.
Sembla que estigui malalt, va ser el primer pensament
de la Lila. Sua molt.
—¿La senyora Downes, vull dir l’Angie, és a casa?
—va preguntar.
—No. És fora cuidant una criatura. Em dic Clint.
¿Per què la buscava?
Segurament sonarà com una ximpleria, va pensar la
Lila, però de tota manera ho deixaré anar.
—Sóc la Lila Jackson —va explicar—, i treballo a
l’Abby’s Discount de la ruta 7. L’encarregada m’ha enviat
per donar una cosa a l’Angie. He de tornar d’aquí a cinc
minuts. ¿Li importa si passo un moment?
Mentre faci la impressió que tothom a la botiga sap
on sóc, no hi ha problema, va pensar. Es va adonar que
no podia marxar abans d’assegurar-se que l’Angie no estava
amagada en algun lloc de la casa.
—És clar, passi —En Clint es va fer a un costat i la
Lila va entrar fregant-lo. Amb un cop d’ull ràpid va
comprovar que no hi havia ningú més a la sala, la cuina
o el menjador, i que la porta del dormitori estava oberta.
Aparentment, en Clint Downes era sol a casa, i si allà
hi havia hagut canalla, ara no en quedava ni rastre. Es va
descordar la gavardina, va treure la bossa amb els polos i
la va allargar a en Clint.
—Quan la senyora Downes, vull dir l’Angie, va venir
a comprar a la nostra botiga la setmana passada, va
comprar uns polos per a les bessones —va dir—. Ahir
237