045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

sones; que havia estat llavors que s’havia adonat que tenia
algú a darrere. Després d’això, no recordava res més.
¿Hi havia algú, a l’habitació amb les nenes?, es preguntava
la Margaret. La Kelly és la que té el son més lleuger,
però potser la Kathy estava neguitosa. Segurament
estava agafant un refredat.
Si una de les bessones s’havia posat a cridar, ¿l’havia
fet callar algú?
Li va caure la tassa que aguantava i va fer una ganyota
de dolor amb els esquitxos de te calent a la brusa i a la
faldilla, que s’havia comprat en una botiga de roba a
preus rebaixats per al sopar d’etiqueta que organitzava
l’empresa al Waldorf. Tot i que havia trobat el conjunt
un trenta per cent més barat que a la Cinquena Avinguda,
havia estat massa car per al seu pressupost.
L’Steve em va animar a comprar-me’l, va pensar, desanimada.
Era un sopar d’empresa important. Tant se val,
aquesta nit tenia ganes de mudar-me. Feia com a mínim
un any que no assistíem a cap acte d’etiqueta.
L’Steve mirava d’eixugar-li la roba amb una tovallola.
—Marg, ¿estàs bé? ¿T’has cremat amb el te?
He de pujar al pis de dalt, va pensar la Margaret. Potser
les bessones s’han amagat a l’armari. Recordo que
una vegada ho van fer. Jo vaig fer veure que les continuava
buscant. Sentia rialletes cada cop que les cridava.
«Kathy... Kelly... Kathy... Kelly... ¿on sou?...». L’Steve
havia arribat a casa just llavors. El vaig cridar des del pis
de dalt. «Steve... Steve... les bessones han desaparegut».
Més rialletes a dins de l’armari.
L’Steve s’adonava que feia broma. Va pujar a l’habitació
i li vaig assenyalar l’armari. S’hi va acostar i va cri-
26