045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

llocs on és fàcil que puguin passar aquesta mena de coses.
En Geisler sabia que una tercera part dels quinze directors,
com a mínim, compartia aquesta opinió. D’altra
banda, pensava, ¿quina imatge donaria una empresa que
acaba de pagar una multa de cinc-cents milions de dòlars
i es nega a pagar una fracció d’aquesta quantitat per
salvar les vides de dues nenes? Era la pregunta que pensava
plantejar a la taula. Si m’equivoco i paguem els diners,
i la setmana que ve segresten el fill d’un altre empleat,
seré jo qui cremi a la foguera, va pensar amb
fredor.
Als cinquanta-sis anys, en Rob Geisler havia aconseguit
finalment la feina que volia. Era baixet i prim, i havia
hagut de superar el prejudici inevitable del món dels
negocis envers la gent de poca estatura. Havia arribat al
punt més alt perquè l’havien reconegut com a geni de les
finances i havia demostrat que sabia consolidar i controlar
el poder. En el seu camí cap a la cúspide, però, s’havia
creat un nombre incomptable d’enemics, tres dels quals,
com a mínim, seien a la taula amb ell en aquells moments.
Quan es va presentar l’últim dels directors que venien
de fora, tots els ulls es van centrar en Geisler.
—Tots sabem per què som aquí —va dir bruscament—
i sóc molt conscient que alguns de vostès creuen
que, si ens oferim per pagar el rescat que demanen, estarem
cedint davant dels segrestadors.
—És exactament el que creiem, Rob —va dir en
Gregg Stanford, tranquil—. Aquesta empresa ja ha tingut
prou mala premsa. No ens hauríem ni de plantejar la
possibilitat de cooperar amb delinqüents.
En Geisler es va mirar el seu company de feina amb
52