045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

—No embolico res. Si la poli ve a parlar amb tu, estaràs
net. Dimecres a la nit, li vaig dir a en Gus que havies
anat a buscar un cotxe a Yonkers. Digue-li que has
venut la furgoneta, i després vés-te’n a llogar un cotxe.
—No m’has deixat ni cinc centaus—li va retreure en
Clint—. Ni tan sols els cinc-cents dòlars que vaig deixar
sobre el tocador.
—Imagina que tinguin els números de sèrie. Només
ho he fet per protegir-te. Carrega-ho tot a la targeta de
crèdit. No importa. D’aquí a un parell de setmanes desapareixerem
del mapa.Ara tinc gana. T’he de deixar.Adéu.
L’Angie va apagar el telèfon mòbil, es va dirigir al llit
i va observar la Kathy. ¿Estava adormida o ho feia veure?,
es va demanar. S’està tornant tan malcarada com l’altra.
Encara que la tracti molt bé, tampoc no em fa gens de cas.
El xarop de la tos era a la tauleta de nit. Va descargolar
el tap i va omplir-ne una cullera ben plena. Es va inclinar,
va forçar la Kathy a obrir els llavis, i va introduirli
la punta de la cullera fins que la nena va tenir tot el
líquid a la boca.
—Ara empassa-te’l —li va ordenar.
Mig adormida, per un acte reflex, la Kathy es va empassar
bona part del xarop. Unes quantes gotes li van
anar a parar a la tràquea i va començar a tossir i plorar.
L’Angie la va empènyer enrere contra el coixí.
—Vinga, per l’amor de Déu, calla —li va manar, serrant
les dents.
La Kathy va tancar els ulls i es va tapar la cara amb la
manta mentre es girava, aguantant-se per no plorar.
191