045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

nen jo li agradava de debò i volia quedar-se amb mi.
Cada vegada que la mare el venia a buscar jo gairebé perdia
l’oremus. Es deia Billy. Era molt bufó, i jo el feia riure
molt... no com tu que sempre plores. Déu meu.
La Kathy sabia que a l’Angie ja no li queia bé. Es va
cargolar a terra i es va posar el polze a la boca. Això ho
feia quan era un bebè, i després va deixar de fer-ho. Ara
no podia evitar tornar-ho a fer. Allò li feia més fàcil
aguantar-se les ganes de plorar.
Mentre l’Angie treia el cotxe del pàrquing del motel
va dir:
—Per si t’interessa, estem a Cape Cod, nina. Aquest
carrer porta al moll d’on surten els vaixells que van a
Martha’s Vineyard i a Nantucket. Una vegada vaig anar
a Martha’s Vineyard, amb el nòvio que em va portar aquí.
M’agradava força, però no ens vam tornar a veure. Noi,
m’agradaria poder-li dir ara que estic per aquí i que porto
un milió de dòlars en una maleta. Es quedaria de pedra,
el pobre.
La Kathy va sentir que el cotxe girava.
—El carrer major de Hyannis —va dir l’Angie—.
Ara no hi ha tanta gent com d’aquí a un parell de mesos.
Aleshores jo ja seré a Hawaiï. Vull dir, segurament és més
segur que estar a Florida.
Van anar una estona més en cotxe. L’Angie va començar
a cantar una cançó sobre Cape Cod. No en sabia
bé la lletra i per això taral . lejava i després cridava: «Al
Cape Cod de sempre». Va cantar aquestes paraules una
vegada i una altra i una vegada més. Després d’una estona,
va aturar el cotxe i l’Angie va cantar una vegada més:
«Aquí al Cape Cod de sempre». Aleshores va dir:
223