045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

portés a l’hospital. Tenia una respiració asmàtica que sonava
horrorosa.
—¿I t’ha fet cas?
—No ho sé. M’ha dit que esperava la seva mare per
anar amb ella a l’hospital.
—Té la reserva fins demà al matí. Va pagar en efectiu
amb un feix de bitllets de vint. Vaig suposar que esperava
algun noi i que ella finançava l’estada. ¿Ha tornat
amb el nen?
—Em penso que no. Suposo que aniré a trucar a la
porta i li preguntaré per ell.
—¿De debò trobes que és sospitosa?
—A mi ella no m’importa gens, Alan. És que diria
que no s’adona que el seu fill està molt malalt. Si no hi
és, me’n vaig, però em penso aturar a la comissaria per
dir-los que ahir a la nit aquí no van robar a ningú.
—D’acord. Estaré atent per si de cas torna.
En David Toomey va fer un gest de comiat i va sortir,
va girar a la dreta i es va dirigir al mòdul de la planta
baixa que tenia el número A-49 al costat de la porta. Va
veure que darrere la persiana abaixada no es veia gens de
llum. Va trucar, va esperar un moment i després de rumiar-hi
tan sols un breu instant va treure la clau mestra,
va obrir la porta, va encendre el llum i va entrar.
Era evident que la Linda Hagen tenia pensat tornar.
A terra hi havia una maleta oberta plena de roba de
dona, i al llit hi havia una jaqueta infantil que li va fer arquejar
una cella. Era al mateix lloc que quan hi havia
anat aquella tarda. ¿Podia ser que no l’hi hagués posat al
noi quan l’havia fet sortir al carrer? Potser l’havia abrigat
amb un llençol. Va mirar dins l’armari i va veure que hi
297