045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

Adonant-se de la suor de nervis que se li acumulava
al front, l’Angie va fer veure que buscava alguna cosa a la
cartera i després va encongir les espatlles.
—No em podràs ajudar gaire. Em sembla que m’he
deixat la recepta. —Fins i tot ella va trobar l’explicació
poc convincent.
—Puc trucar al teu metge.
—Ah, gràcies, però és a Nova York. Ara no hi serà. Ja
tornaré més tard.
Va recordar el dia que havia anat a buscar liniment
per a l’espatlla d’en Clint. Havia parlat amb en Julio un
parell de minuts i, casualment, li havia dit que vivia amb
en Clint a la caseta del vigilant del club privat que hi
havia al camp. D’això en feia sis mesos, però en Julio havia
recordat el seu nom tan bon punt l’havia vista. ¿Devia
recordar també on vivia? Segur que sí!
En Julio era alt i de fisonomia llatina, i devia tenir la
seva edat. Duia ulleres amb una muntura atractiva que li
realçava els ulls. L’Angie es va adonar que de tant en tant
es mirava ràpidament les coses que duia al carro.
Ho tenia tot ben a la vista. L’aspirina per a nens. Les
gotes nasals per a nens. L’alcohol de noranta graus. El
vaporitzador.
¿Es deu preguntar per què compro coses per a una
criatura malalta?, va rumiar l’Angie esforçant-se a no
pensar en aquella possibilitat tan aterridora. No volia
pensar-hi. Era allà perquè tenia una missió. Compraré
un pot de Vicks i en posaré una mica al vaporitzador, va
decidir. A mi m’anava prou bé, quan era petita.
Es va afanyar a tornar al passadís número tres, va
agafar un pot de Vicks i es va dirigir a corre-cuita cap a
72