045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

duia la jaqueta gruixuda que portava per sortir. O bé estava
a punt de marxar o bé acabava de tornar a casa.
En veure el seu visitant, va alçar les celles.
—Passa, Marty. ¿O t’estimes més que et digui capità?
—Amb Marty n’hi ha prou, Stan. Només necessito
un parell de minuts del teu temps, si no és que marxaves.
—Acabo de tornar a casa fa tres minuts. Voltaré per
aquí la resta del dia. La Sonya m’ha deixat un missatge
dient que el telèfon de l’empresa ha estat sonant tota la
tarda, o sigui que hauré de trucar al servei de missatgeria
per atendre els missatges.
Mentre baixava l’escala darrere l’Stan, en Marty va
donar gràcies al cel que la dona de l’Stan fos fora. Era
una xerrameca incansable i una tafanera de campionat,
i segur que l’hauria torturat amb tot de preguntes sobre
la investigació.
Les parets del despatx del soterrani estaven cobertes
amb fusta de pi amb nusos, uns acabats que recordaven
a en Marty la sala d’esbarjo de la seva mare. El gran tauler
d’anuncis que hi havia darrere l’escriptori d’en Shafter
estava cobert de tires de còmic que il . lustraven diverses
situacions de la neteja d’una casa.
—En tinc algunes de noves, Marty —va explicar en
Shafter—. N’hi ha de divertides de debò. Fes-hi una ullada.
—Ara no —va replicar en Marty—. Stan, he de parlar
amb tu sobre la casa dels Frawley.
—Molt bé, però els teus nois ens van cosir a preguntes
just després del segrest.
—Ja ho sé, però encara hi ha coses que cal aclarir. Seguim
qualsevol inconsistència per més trivial que sigui,
per mirar de trobar els segrestadors. Segur que ho entens.
315