045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

gairebé col . lapsada. La persona que havia de trobar-se
amb en Bailey i agafar els diners podia molt fàcilment
posar-se nerviosa esperant en el punt de trobada, va témer
en Sommers sense dir res. Sabia que tots tenien la
mateixa preocupació. El més important era que l’entrega
dels diners es fes abans que el segrestador o segrestadors
es deixessin portar pel pànic. En aquest cas, ningú
no podia preveure què els farien a les bessones.
Al lloc en què hi havia hagut la sortida de l’autopista
West Side al World Trade Center, la causa de l’embús es va
fer evident. Una pinya entre dos cotxes havia embussat dos
carrils. Quan finalment van deixar enrere els vehicles accidentats,
el trànsit es va fer molt més fluid. En Sommers es
va inclinar endavant, i amb els ulls mig clucs mirava de no
perdre de vista el sedan negre, un dels molts vehicles negres
que tant s’assemblaven els uns als altres sota la pluja.
Deixant tres cotxes entre ells i el sedan Excel, el van
seguir per la punta de Manhattan i en direcció al nord
agafant la ronda FDR. Llavors van poder veure el pont
de Brooklyn, amb els llums esmorteïts per culpa del vent
i la pluja. Aleshores, a South Street, el cotxe d’Excel va girar
a l’esquerra bruscament i va desaparèixer a la sortida.
L’agent Taglione va murmurar un renec quan intentava
posar-se al carril de l’esquerra, però era impossible
aconseguir-ho sense xocar amb el cotxe que avançava en
paral . lel al seu.
En Sommers va serrar els punys, i aleshores li va sonar
el mòbil.
—Encara els seguim —li va confirmar l’agent Buddy
Winters—. Torna a anar cap al nord.
Eren dos quarts de deu del vespre.
123