045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

la podia ofegar i l’hi va treure—. Calla —va xiuxiuejar—.
Escolta’m bé, si tornes a fer soroll et mato ara mateix.
Tot això és culpa teva. Tot. Va mirar per la finestra i va
veure que hi havia cotxes aparcats davant el despatx. Havia
arribat la seva oportunitat. Va agafar la Kathy, va
arrencar a córrer, va obrir la porta de la camioneta i la
va lligar amb el cinturó de seguretat al seient. A correcuita,
va tornar dins el motel, va engrapar la maleta, tapada
amb un llençol, i la motxilla i les va llançar al costat
de la Kathy. Trenta segons més tard circulava marxa
enrere per l’aparcament.
«¿On vaig?», va preguntar-se. ¿Havia de fugir de
Cape Cod immediatament? Ni tan sols no havia trucat a
en Clint, que no sabia on era ella. Si el policia sospitava
alguna cosa i la començava a buscar, tenia el seu número
de matrícula, igual que el paio del motel. Havia de
demanar a en Clint que l’anés a buscar amb un cotxe llogat,
o alguna cosa semblant. La camioneta ja no era un
transport segur.
¿On podia anar?
El temps continuava esclarint-se, i el sol de la tarda
era ben brillant. La idea que el policia que li havia fet
comprar el seient es podia aturar en qualsevol moment
en un cotxe patrulla al seu costat li va fer venir ganes de
cridar de pura frustració per la lentitud del trànsit. Al
començament de Main Street el carrer va passar a ser
d’un sol sentit i va haver de girar a la dreta. Va pensar
que havia de sortir de Hyannis, i com que no volia que
l’atrapessin als ponts si el policia realment sospitava d’ella
i donava la veu d’alarma, va decidir prendre l’autopista
28.
276