045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

la nena encara estava viva i que l’havia de trobar. Crec
que la pobra dona té un atac de nervis. No és estrany, és
clar, després de perdre una de les bessones. De fet, em va
agafar pel braç i em va sacsejar, i per uns moments, em
pensava que tenia al davant una dona boja. Aleshores la
vaig reconèixer i vaig intentar parlar amb ella, però es va
posar a plorar, va arrencar a córrer i va sortir disparada.
Aquest matí he sentit a les notícies que ahir la policia va
estar en alerta perquè la senyora Frawley havia desaparegut,
i que la van trobar a les onze de la nit aparcada a
prop de l’aeroport de Danbury. Diuen que estava atordida
i desorientada.
La Lila ja s’havia oblidat de l’obra de teatre.
—Ja sé per què volia parlar amb mi —va dir en veu
baixa—. El mateix dia a la tarda de la setmana passada
que la senyora Frawley va venir a comprar els vestits d’aniversari
per a les nenes, havia vingut una altra dona a
comprar. Buscava roba per a unes bessones de tres anys,
però semblava que no tenia ni idea de quina talla els havia
de comprar. L’hi vaig dir a la senyora Frawley perquè
vaig pensar que era poc corrent. Fins i tot...
La Lila va deixar la frase a mitges. No creia que la
Joan Howell, que tot ho volia fer al peu de la lletra, li
agradés la idea que ella hagués convençut la comptable
perquè truqués al banc de la targeta de crèdit per aconseguir
l’adreça de la dona que havia comprat la roba per
a bessones sense saber la talla.
—Si a la senyora Frawley li ha de ser d’alguna ajuda,
realment m’agradaria parlar amb ella —va acabar.
—No va deixar cap número de telèfon. Jo ho deixaria
córrer.
232