045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

com per aixecar-se, però de seguida es va tornar a acomodar
a la cadira, amb el rostre impassible.
—Senyor Bond —va començar en Sommers—, el
director financer de l’empresa, Gregg Stanford, ahir va
fer unes declaracions molt dures als mitjans de comunicació.
¿Hi està d’acord, vostè?
En Bond va alçar una cella, un gest que havia trigat
molt de temps a perfeccionar.
—Com vostè sap, agent Sommers, el consell de direcció
va votar unànimement a favor de pagar el rescat.
A diferència del meu distingit col . lega, jo creia fermament
a efectuar el pagament. És una tragèdia terrible
que una de les bessones sigui morta, però potser el fet que
l’altra va tornar a casa sana i estàlvia és conseqüència del
pagament que vam efectuar. ¿La nota de suïcidi del conductor
de la limusina no deixa entreveure que no tenia
intenció de matar l’altra nena?
—Sí, en efecte. ¿Aleshores vostè no dóna cap suport
a l’actitud del senyor Stanford?
—Mai no dono suport a l’actitud d’en Gregg Stanford.
O deixi’m que m’expressi amb unes altres paraules.
Ha arribat a director financer perquè la família de la
seva dona és propietària del deu per cent de les accions
amb dret de vot. Ell sap molt bé que tots el considerem
un element sense pes. Se li va acudir la idea absurda que,
defensant un punt de vista oposat al del president, Robinson
Geisler, aconseguiria atraure seguidors. Desitja la
butaca del president. És més, és l’objecte de la seva ambició
obsessiva. En la qüestió del pagament del rescat, ha
aprofitat l’oportunitat de convertir-se en el savi de després
de la tragèdia.
183