045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

—És millor que l’altre —va dir en veu alta mentre
amagava la maleta sota el llit.
Va tornar a sortir i va anar a buscar la Kathy, que no
es va despertar quan la va agafar en braços del seient.
L’Angie es va adonar que la febre empitjorava i va pensar
que almenys no es negava a prendre l’aspirina infantil
perquè segurament pensava que era una llaminadura.
Valia més despertar-la perquè se’n prengués una.
Abans, però, havia de trucar a en Clint.
Va contestar al primer truc.
—¿On diantre ets? —va bramar—. ¿Per què has trigat
tant a trucar? M’has fet suar de valent, pensava que
series a la presó.
—El gerent del motel en què estava era tafaner. He
marxat d’allà de seguida.
—¿On ets?
—A Cape Cod.
—¿Què?
—M’ha semblat que era un bon lloc per amagarme.
A més a més, aquí sé per on vaig. Clint, la nena està
molt malalta, i el policia que et deia, el que em va fer
comprar el seient de cotxe, té el número de matrícula de
la camioneta. S’ha ensumat que alguna cosa no rutlla,
n’estic segura, i m’ha fet por que m’aturessin al pont si
intentava fugir de Cape Cod. Estic en un altre motel de
l’autopista 28, en una ciutat que es diu Chatham. Em
vas dir que hi havies vingut de petit. Segurament ja saps
on és.
—Ja sé on és. Mira, queda’t aquí. Volaré a Boston i
llogaré un cotxe. Ara són dos quarts de quatre. Hauria
d’arribar cap a les nou o dos quarts de deu.
278