045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

48
—Sempre he estat una persona molt previsora, nina
—va dir l’Angie més per a ella mateixa que per a la
Kathy, que jeia al llit del motel, repenjada en coixins i tapada
amb una manta—. Sempre penso per endavant.
Aquesta és la diferència entre en Clint i jo.
Eren les deu del matí de divendres, i l’Angie estava
contenta d’ella mateixa. La nit anterior, una hora després
que en Clint i en Gus se n’haguessin anat a la taverna,
va carregar la furgoneta i es va posar en camí amb la
Kathy. Havia posat els diners del rescat en maletes, aleshores
havia empaquetat una mica de roba i els telèfons
de targeta que el Flautista d’Hamelín havia enviat a en
Lucas i en Clint. En el darrer viatge de la casa a la furgoneta
s’havia recordat de les cintes que en Lucas havia enregistrat
quan el Flautista d’Hamelín els havia trucat i
del carnet de conduir que ella havia robat a una dona de
qui havia cuidat el fill feia un any.
Aleshores, se li va acudir d’escriure una nota per a en
Clint.
«No et preocupis. Et trucaré demà al matí. He hagut
de fer un cangur extra».
Va conduir d’una tirada tres hores i mitja fins al
Cape Cod i es va dirigir al Motel Hyannis, on havia estat
187