045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

Això fa molt mala espina, segur que a hores d’ara les
bessones ja deuen ser mortes.
En Franklin Bailey les va sentir parlar el dimarts.
Això vol dir que fa un dia i mig les nenes eren vives, perquè
van mencionar haver vist els pares a la televisió.
Això si ens creiem la història d’en Bailey.
A mesura que s’escolaven les hores, a la ment d’en
Carlson havia anat agafant forma una intuïció, la mena
de pressentiment visceral que li havia fet tant servei durant
els seus vint anys a l’FBI. Aquella intuïció li deia que
calia investigar en Lucas Wohl, el xofer omnipresent que
tan oportunament havia aparcat just en el lloc des d’on
podia observar els segrestadors emportant-se els diners,
i després havia pogut donar una descripció del cotxe on
suposadament havien fugit.
En Carlson va admetre que potser era veritat el que
en Bailey havia dit, que mentre anava en el cotxe d’Excel,
havia rebut una trucada del Flautista d’Hamelín en
què li donava instruccions per dirigir-se on s’havia de
trobar amb en Lucas i que ell li havia passat les instruccions
a en Lucas. Però ara el pensament persistent que
el corsecava era que potser en Bailey els havia aixecat la
camisa.
L’Angus Sommers, l’agent de l’FBI que era el cap del
grup de Nova York, havia anat amb en Bailey i estava
convençut que l’exalcalde i el xofer eren de fiar. Així i tot,
en Carlson va decidir que trucaria a en Conor Ryan,
agent especial i cap de New Haven; és a dir, el seu immediat
superior. En Ryan era a la seva oficina amb els seus
homes preparat per sortir si es tenia notícia que haguessin
deixat les bessones a la part nord de Connecticut. En
139